Avui, vull
compartir amb tots vosaltres la meva experiència al període d’observació de
pràctiques del Màster de Professorat.
Per posar-vos en
context, les he realitzat en un Institut Públic de Secundaria i Formació
Professional (FP), concretament a l’IES Algarb,
situat al poble de Sant Jordi de Ses Salines, pertanyent a l’illa d’Eivissa.
El centre es pot
destacar per la seva dinàmica i versatilitat, ja que s’hi poden trobar
diferents etapes educatives com l’ESO i el batxillerat, donats en horari de
mati i, l’FP impartida en horari de tarda.
Tenint en compte la
meva formació prèvia com a Treballadora Social, estic cursant l’especialització
de tecnologia de serveis, per tant, només puc exercir la docència a les
Formacions Professionals de Grau Mitja i Superior.
En aquest període,
m’he pogut endinsar al Grau Mitjà d’Atenció a Persones
en Situació de Dependència i al Grau Superior d’Integració Social.
 |
| Imatge extreta d'internet |
Per a que tingueu una explicació més amplia
de tot els camps que hi he pogut observar, us faré una reflexió basant-me en
els escenaris citats a la lectura de Pérez i Soto (2021), on es parla dels nous
marcs pedagògics als quals ens tenim que anar adaptant per encaminar la nova
situació post-pandèmia i, els relacionaré amb el desenvolupament d’una sessió a
l’aula, tal qual jo he pogut observar.
Per
començar, la seqüencia de les classes estan estructurades seguint l’esquema
següent; al principi de la sessió es dóna un temps per que tothom es relaxi i
es centri en la matèria. Potser, per
parlar de com es troben en aquest moment o com els està anant la setmana. A
continuació, es fa un repàs del que es va donar a l’última classe per a
introduir el nou tema. Aquí, és on el paper de
l’alumnat és fa rellevant en el seu propi aprenentatge, ja que ha de reflexionar mitjançant un
pensament crític i segons ha anat construint el seu coneixement fins al moment.
Pel que fa la teoria, el docent utilitza molt la tècnica d’aula
invertida com eina per afavorir el procés d’investigació i experimentació de l’alumnat a casa,
on el professor només fa de suport a l’aula, resolent els dubtes que han pogut
aparèixer en la recerca d’informació sobre els temes proposats. D’aquesta
manera, a l’aula es té més temps per treballar de forma pràctica els
continguts.
Aleshores,
continuant amb la seqüència de la sessió, el docent és l’encarregat de dissenyar l’aprenentatge, per això, fa una preparació i
planificació prèvia de la matèria, fent ús de recursos, ja siguin creatius o
híbrids, per que els continguts siguin rebuts positivament i després l’alumnat
pugui seleccionar, organitzar i transformar en un
aprenentatge, que li permeti relacionar-ho amb les seves
idees i coneixements previs. Cada docent té la seva pròpia
metodologia, però en totes l’objectiu és comú i, aquest es resumeix en que
se li dóna més importància a com aprèn l’alumnat que els continguts en si. És a
dir, és aquí on la concepció “d’aprendre a aprendre” cobra sentit i la creativitat, és agafada com marc pedagògic de referència, ja que
la gran majoria del temps a la classe es treballa de manera pràctica a través
de la cooperació. A més, s’utilitzen dinàmiques amb la finalitat d’adquirir un pensament
crític i un coneixement basat en la experimentació creativa.
Uns dels recursos més utilitzats són les dinàmiques.
Aquestes estan dirigides a posar en pràctica les fortaleses i febleses, quan
es treballa la presa de decisions i la negociació al grup. També, les noves
tecnologies acompanyen al docent i l’alumnat en tot moment, ja que no
hi ha llibre de text, el suport que fan servir és digital i es treballa
mitjançant eines interactives com Classroom, Padlet, o Jeopardy.
Al finalitzar la sessió, sempre es fan avaluacions a
través de reflexions tant individuals com grupals, però s’ha de dir que el
percentatge de participació és major quan es fan de manera grupal i no
individual, d’aquí la importància que es dóna a la pluja d’idees a l’aula.
Per donar-li sentit a les infraestructures on
s’elaboren els coneixements, he de dir que segueixen la mateixa línia de
l’època de la industrialització, si parlem de la distribució. En referència
això, la disposició del mobiliari és de molta importància, ja que s’ha pogut
observar que quan les taules i les cadires estan col·locades de manera
tradicional, la interacció i la seqüència de l’aprenentatge no és la mateixa
que quan estan disposades per grups, ja que d’aquesta manera es fomenta més la
comunicació i l’intercanvi d’idees.
Per finalitzar, una cosa que m’ha cridat l’atenció és que
en aquestes primeres observacions a l’FP no he vist que s’utilitzin les zones
comuns com per exemple el pati, per treballar matèria. Tampoc, que es donin
escenaris que conviden a la reflexió durant aquest temps, però estic segura que
és tracta d’un espai on quasi més creativitat pugui generar l’alumnat.
En definitiva, aquesta és la seqüència que es segueix a
les FP, on l’aprenentatge està basat en assolir coneixements a través de la
pràctica cooperativa i la reflexiva. Crec que el model de metodologia emprada
podria ser utilitzat com a exemple a la secundaria. A més, vull afegir la
importància que té l’FP com ensenyança prèvia i formació integral en estudis
superiors i la poc valorada que està socialment. Personalment, al Màster de
Professorat he trobat a faltar continguts en matèries generals sobre aquesta
etapa educativa i faria la proposta de que en anys posteriors es fes més incís
en la teoria sobre Formació Professional, aquest també servirà perquè els
companys de secundaria puguin orientar a l’alumnat.
Ángel I. Pérez i
Encarnación Soto Gómez, (2021) “Aprender Juntos a Vivir y explorar la
Complejidad. Nuevos Marcos Pedagógicos de Interpretación y Acción” [formato
PDF] pág, 13-24. REICI. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio
en la Educación. Universidad de Málaga.
https://revistas.uam.es/reice/issue/view/reice2021_19_4/678
