L’ERA DIGITAL: CONÈIXER, CREAR I COMUNICAR VS REBRE, REPETIR I RECORDAR

 

En aquestes dues taules, hi ha una diferenciació entre la pedagogia de “l’aprendre rebent i l’aprendre fent” (Area, 2015 p.30), dins del sistema educatiu. I, és que això té que veure, perquè les societats canvien amb el pas del temps, com si es tractés d’una roca que acaba erosionada per factors externs, que impacten en ella, produint-se una evolució en la seva forma. És el que li ve passant a les metodologies del coneixement-pràctic a les aules. Des de el segle XIX, la institució escolar ha anat transformant-se paulatinament, arribant als anys 80 i 90 amb una pedagogia basada en una didàctica tradicional, on les competències que s’hi havien d’assolir per part de l’alumnat estaven basades en rebre, repetir i recordar (Area, 2015 p.30). Amb l’arribada de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), s’han donat nous plantejaments i, això s’ha pogut veure per part dels docents que amb les seves nocions bàsiques en alguns casos, han implantat eines a l’aula per introduir les noves concepcions digitals com transmissores de coneixement. En aquest cas, al que es fa referència es pot visualitzar a la taula 1. Però, sembla que no ha sorgit encara la transformació total cap a un enfocament més integral i amb clares idees d’un aprenentatge amb sentit de comunitat, basat en conèixer, crear i comunicar.

Estem al segle XXI i, davant del context educatiu, ens trobem a un gran protagonista d’aquests canvis.

“El docent – com a propulsor del nou model pedagògic- pel que ha de tenir formació tecno-pedagògica apropiada que li permeti  maximitzar els recursos existents des de les seves realitats educatives” (Izquierdo, et al., 2017  com es va citar en Floréz, et al.,2017 p.6).

Així mateix, com a futurs docents, hem d’anar movent-nos sobre un terreny més focalitzat en “aprendre a aprendre”, -com he senyalat en la darrera entrada del bloc- fent ús de les tecnologies amb sentit de pertinença a un sistema d’aprenentatge compartit per tothom. D’aquesta manera els coneixements seran adquirits i intercanviables a través de la interacció amb la resta, no només a l’aula, si no de manera global, en línia amb el món.

Per una banda, quan es parla de l’ús de les TIC amb sentit, es vol dir que no s’ha de focalitzar la mirada cap a l’ús instrumental, més bé “adquirir les competències professionals per poder desenvolupar el currículum i, millorar la qualitat de l’ensenyament que s’imparteixen a les institucions” (Moreno, 2005 com es va citar en Floréz, et al.,2017 p.6).

En certa manera, com diu Underwood, (2009) “des de els plantejaments tradicionals no és possible desenvolupar les competències necessàries, hi ha que abordar innovacions i canvis que les facin possible i, aprofitar les TIC ja que ofereixen grans possibilitats de canvi en els processos educatius”. Però, d’altra banda, s’oblida de la formació que ha de rebre el docent per poder moure’s en aquests nous escenaris. A les meves observacions que vaig fer a l’aula em remeto; el professorat integra les tecnologies a l’aprenentatge però, no de la manera que es reflexa a la taula 2, no estan formats per això.  D’aquesta manera, els docents es troben davant un repte com comenta la Dra. Belkys, on s’han “d’autoformar a través de cursos per Internet o programes de desenvolupament de talent que ofereixin les institucions educatives, sent aquestes les vies més adequades en matèria de les TIC, precisament pels temps que estem vivim” (Zirit de Naguanagua, 2021). I és que una gran part dels coneixements que adquirim durant la nostre vida són gràcies a les nostres aptituds com autodidactes i també a la interacció social mitjançant el compartiment de continguts en xarxa. És el cas de l’eina digital Twitter, un complement molt útil per l’àmbit de la pedagogia i amb la qual es pot compartir informació i continguts a temps real, sent aquesta una font de continguts rics per aprendre i intercanviar allò après. Per aquest motiu, s’han de fomentar els aprenentatges des d’una esfera digital, alimentant la ment de l’alumnat amb recursos (per crear, comunicar, cercar, organitzar, relacionar-se, etc.) que li poden ser de fàcil accés per consultar o intercanviar des de qualsevol lloc, fent-li independent per la recerca del seu propi coneixement i el desenvolupament en totes les esferes de la vida i, aquí el rol del docent tindrà la funció de acompanyar-li en aquest procés.

En definitiva, estem immersos a l’era digital i, tot el que vingui endavant estarà envoltat de TIC. Per aquesta raó, s’ha d’acceptar que les TIC són el pont de contacte entre el docent i l’alumnat, pel intercanvi de informació i així arribar a la construcció conjunta del coneixement.

 

Referències

Area, M (2015) Reconstruir el discurso pedagógico para la escuela de la sociedad digital [archivo PDF]. Aula digital UIB. Universidad de las Islas Baleares.

Floréz, M., Aguilar, A., Hernandez, Y., Salazar, J.P., Pinillos, J.A., Pérez, C. (2017) Sociedad del conocimiento, las TIC y su influencia en la educación [archivo PDF]. Revista Espacios. Educación. Vol. 38 (Nº 35) recuperado de

https://www.revistaespacios.com/a17v38n35/a17v38n35p39.pdf. 

Underwood, J. (2009). The impact of digital technology: A review of the evidence of the impact of digital technologies. Becta, 1-27.

http://dera.ioe.ac.uk/id/eprint/10491

Zirit de Naguanagua, C (2021) Conferencia de la Dra. Belkys Guzmán referida a Educación y las TIC en tiempos difíciles Revista de Investigación [archivo PDF].  Nº 102 Vol. 45 recuperado de

https://revistas.upel.edu.ve/index.php/revinvest/article/view/9028/5559

 EL DOCENT A L’ERA DIGITAL

Ben és cert que ens trobem al segle XXI i aquest es pot definir com l’era de la digitalització. En qüestió d’uns vint anys, hem passat de tenir un telèfon mòbil per nucli familiar, a que tot el nucli familiar en tingui un i formi part del nostre dia a dia, o que es pugui disposar d’un sistema robotitzat amb el qual des de qualsevol lloc de la terra es pugui controlar tot el sistema elèctric de casa teva. Cada dia, estem més xops de les noves Tecnologies de la Informació  i  la Comunicació (TIC) i no es per menys, ja que tot això dóna sentit a l’evolució de l’esser humà com agent creador de noves formes de viure i relacionar-se amb la resta, a través de fonts tecnològiques.

D’aquesta manera, s’agafa l’idea de reflexionar sobre com estan canviant totes les esferes de la vida gràcies al món de les tecnologies i és una bona raó per a repensar noves formes metodològiques a l’àmbit de l’educació.

Imatge extreta d'internet

Al parlar d’educació, la figura que ens ve al cap és la del professorat. La qual cosa fa que ens replantegem com a futurs docents com ens resultarà moure’ns en els diferents escenaris d’aprenentatges fen ús de les TIC. Para fonamentar del que s’està parlant, s’ha agafat com a referència l’article basat en Un modelo Holístico de Competencia Docente para el Mundo digital, elaborat per autors com Linda Catañeda, Francesc Esteve i Jordi Adell. En ell es parla dels aspectes propis que ha de tenir en compte un docent, depenent a l’era en la qual es troba.

Per començar ha de ser “capaç de generar y gestionar pràctiques pedagògiques” (Esteve et al., 2018) relacionades amb exercicis teòrics-pràctics on l’alumnat pugui convertir-se en una persona autònoma en el seu propi aprenentatge. El docent tindrà el rol d’acompanyant durant tot el procés de ensenyament, per això elaborarà una planificació i desenvoluparà unes didàctiques prèviament per després gestionar-les a l’aula. A més, també ha de ser competent a l’hora d’establir avaluacions sobre els procés i resultats d’aprenentatges. D’alguna manera, es pot dir que és el que s’ha anat fent fins el moment, però ara ens trobem en escenaris que demanen a crits l’ús de les noves tecnologies a l’aula i un bon exemple és l’epidèmia a nivell mundial que vam patir fa dos anys i, l’únic recurs que ens va quedar per seguir mantenint-nos en contacte amb la institució educativa van ser les TIC. També, suposen una eina ràpida i fluida com a font rica d’informació per tot el contingut que es pot manejar, i que permet deixar al costat el suport material basat en el llibre de text. Per aquesta raó es presa en consideració, que “el docent ha de ser un expert en continguts digitals” (Esteve et al., 2018).

De fet, a les aules, les noves tecnologies estan sent rebudes positivament per tot l’alumnat. És així que, el/la professor/a ha d’apropar postures cap a l’alumnat, tenint un compromís d’entendre els mons de les noves tecnologies on es mouen els joves i ensenyar-los a utilitzar-les, donant un gir cap a camps pedagògics i conscienciar-los de que actualment les xarxes mouen masses i el bon ús d’elles ens puguin ajudar al canvi social. Tot i que, si es vol aconseguir una relació digital família-escola  per ajudar a l’entorn del estudiant, considero que encara falta molta formació a la societat, sobretot en les famílies perquè aquestes ajudin als seus fills/es amb els deures i per reeducar-los en el bon ús de les TIC.

Continuant amb les competències que ha de tenir el professorat, afegeixo dues frases del article mencionat abans, que defineix molt bé la capacitat pràctic-reflexiva del docent; “el docent és capaç d’entendre la investigació- acció” és a dir, “saber treure profit de les xarxes digitals i les seves possibilitats de interconnexió per a enriquir aquesta investigació” (Esteve et al., 2018) i posteriorment implantar-les a l’aula.  Així mateix, ha de ser apte per elaborar entorns enriquidors  d’aprenentatges personals i organitzatius, es a dir, dissenyar espais propis que serveixen com “entorns personals de aprenentatge” (Esteve et al., 2018),  anomenats a l’article com PLE (Sigles en anglès) on es recullin les unitats didàctiques creades per si mateix i on l’alumnat pugui accedir com una altra font d’informació. A més, s’ha de tenir una actitud disposada a treballar i compartir les eines i recursos fent equip, d’aquesta manera podrem aprendre de les experiències pràctiques i teòriques d’altres companys.

Per concloure, es pot dir que “el docent és l’encarregat de dissenyar l’aprenentatge” (Castañeda, 2020), a través d’una preparació i planificació prèvia de la matèria, fent ús de recursos, ja siguin creatius o híbrids, per que els continguts siguin rebuts positivament per part de l’alumnat, a més a més les xarxes socials són utilitzades mundialment y formen part del nostre dia, pel que fa a la comunicació. Per això, des de la Institució educativa, “s’hauria de formar ciutadans digitals, crítics, reflexius i compromesos” (Esteve et al., 2018).

 

Referències

Castañeda, L. (15 de junio de 2020) Un modelo Holistico de Competencia Docente para el Mundo Digital [archivo de vídeo]

https://www.youtube.com/watch?v=Xx2ui0-wbYc

 

Esteve, F., Castañeda, L. Y Adell, J. (2018) Un modelo Holistico de Competencia Docente para el Mundo Digital. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado (RIFOP) 91 (32.1) Versión post-print de 9 de Marzo de 2018, recuperada el 19 de diciembre de 2021.

https://aufop.blogspot.com/2018/03/rifop-91-321-un-modelo-holistico-de.html

 

Un primer acostament a la pràctica docent: Fase d'observacions

 

Avui, vull compartir amb tots vosaltres la meva experiència al període d’observació de pràctiques del Màster de Professorat.

Per posar-vos en context, les he realitzat en un Institut Públic de Secundaria i Formació Professional (FP), concretament a l’IES Algarb, situat al poble de Sant Jordi de Ses Salines, pertanyent a l’illa d’Eivissa.

El centre es pot destacar per la seva dinàmica i versatilitat, ja que s’hi poden trobar diferents etapes educatives com l’ESO i el batxillerat, donats en horari de mati i, l’FP impartida en horari de tarda.

Tenint en compte la meva formació prèvia com a Treballadora Social, estic cursant l’especialització de tecnologia de serveis, per tant, només puc exercir la docència a les Formacions Professionals de Grau Mitja i Superior.

En aquest període, m’he pogut endinsar al Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència i al Grau Superior d’Integració Social.

Imatge extreta d'internet 

 

Per a que tingueu una explicació més amplia de tot els camps que hi he pogut observar, us faré una reflexió basant-me en els escenaris citats a la lectura de Pérez i Soto (2021), on es parla dels nous marcs pedagògics als quals ens tenim que anar adaptant per encaminar la nova situació post-pandèmia i, els relacionaré amb el desenvolupament d’una sessió a l’aula, tal qual jo he pogut observar.

 

Per començar, la seqüencia de les classes estan estructurades seguint l’esquema següent; al principi de la sessió es dóna un temps per que tothom es relaxi i es centri en la matèria.  Potser, per parlar de com es troben en aquest moment o com els està anant la setmana. A continuació, es fa un repàs del que es va donar a l’última classe per a introduir el nou tema. Aquí, és on el paper de l’alumnat és fa rellevant en el seu propi aprenentatge, ja que ha de reflexionar mitjançant un pensament crític i segons ha anat construint el seu coneixement fins al moment. Pel que fa la teoria, el docent utilitza molt la tècnica d’aula invertida com eina per afavorir el procés d’investigació i experimentació de l’alumnat a casa, on el professor només fa de suport a l’aula, resolent els dubtes que han pogut aparèixer en la recerca d’informació sobre els temes proposats. D’aquesta manera, a l’aula es té més temps per treballar de forma pràctica els continguts.

Aleshores, continuant amb la seqüència de la sessió, el docent és l’encarregat de dissenyar l’aprenentatge, per això, fa una preparació i planificació prèvia de la matèria, fent ús de recursos, ja siguin creatius o híbrids, per que els continguts siguin rebuts positivament i després l’alumnat pugui seleccionar, organitzar i transformar en un aprenentatge, que li permeti relacionar-ho amb les seves idees i coneixements previs. Cada docent té la seva pròpia metodologia, però en totes l’objectiu és comú i, aquest es resumeix en que se li dóna més importància a com aprèn l’alumnat que els continguts en si. És a dir, és aquí on la concepció “d’aprendre a aprendre” cobra sentit i la creativitat, és agafada com marc pedagògic de referència, ja que la gran majoria del temps a la classe es treballa de manera pràctica a través de la cooperació. A més, s’utilitzen dinàmiques amb la finalitat d’adquirir un pensament crític i un coneixement basat en la experimentació creativa.

Uns dels recursos més utilitzats són les dinàmiques. Aquestes estan dirigides a posar en pràctica les fortaleses i febleses, quan es treballa la presa de decisions i la negociació al grup. També, les noves tecnologies acompanyen al docent i l’alumnat en tot moment, ja que no hi ha llibre de text, el suport que fan servir és digital i es treballa mitjançant eines interactives com Classroom, Padlet, o Jeopardy.

Al finalitzar la sessió, sempre es fan avaluacions a través de reflexions tant individuals com grupals, però s’ha de dir que el percentatge de participació és major quan es fan de manera grupal i no individual, d’aquí la importància que es dóna a la pluja d’idees a l’aula.

Per donar-li sentit a les infraestructures on s’elaboren els coneixements, he de dir que segueixen la mateixa línia de l’època de la industrialització, si parlem de la distribució. En referència això, la disposició del mobiliari és de molta importància, ja que s’ha pogut observar que quan les taules i les cadires estan col·locades de manera tradicional, la interacció i la seqüència de l’aprenentatge no és la mateixa que quan estan disposades per grups, ja que d’aquesta manera es fomenta més la comunicació i l’intercanvi d’idees.

Per finalitzar, una cosa que m’ha cridat l’atenció és que en aquestes primeres observacions a l’FP no he vist que s’utilitzin les zones comuns com per exemple el pati, per treballar matèria. Tampoc, que es donin escenaris que conviden a la reflexió durant aquest temps, però estic segura que és tracta d’un espai on quasi més creativitat pugui generar l’alumnat.

 

En definitiva, aquesta és la seqüència que es segueix a les FP, on l’aprenentatge està basat en assolir coneixements a través de la pràctica cooperativa i la reflexiva. Crec que el model de metodologia emprada podria ser utilitzat com a exemple a la secundaria. A més, vull afegir la importància que té l’FP com ensenyança prèvia i formació integral en estudis superiors i la poc valorada que està socialment. Personalment, al Màster de Professorat he trobat a faltar continguts en matèries generals sobre aquesta etapa educativa i faria la proposta de que en anys posteriors es fes més incís en la teoria sobre Formació Professional, aquest també servirà perquè els companys de secundaria puguin orientar a l’alumnat.

 

 

Ángel I. Pérez i Encarnación Soto Gómez, (2021) “Aprender Juntos a Vivir y explorar la Complejidad. Nuevos Marcos Pedagógicos de Interpretación y Acción” [formato PDF] pág, 13-24. REICI. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en la Educación. Universidad de Málaga.

https://revistas.uam.es/reice/issue/view/reice2021_19_4/678