Un primer acostament a la pràctica docent: Fase d'observacions

 

Avui, vull compartir amb tots vosaltres la meva experiència al període d’observació de pràctiques del Màster de Professorat.

Per posar-vos en context, les he realitzat en un Institut Públic de Secundaria i Formació Professional (FP), concretament a l’IES Algarb, situat al poble de Sant Jordi de Ses Salines, pertanyent a l’illa d’Eivissa.

El centre es pot destacar per la seva dinàmica i versatilitat, ja que s’hi poden trobar diferents etapes educatives com l’ESO i el batxillerat, donats en horari de mati i, l’FP impartida en horari de tarda.

Tenint en compte la meva formació prèvia com a Treballadora Social, estic cursant l’especialització de tecnologia de serveis, per tant, només puc exercir la docència a les Formacions Professionals de Grau Mitja i Superior.

En aquest període, m’he pogut endinsar al Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència i al Grau Superior d’Integració Social.

Imatge extreta d'internet 

 

Per a que tingueu una explicació més amplia de tot els camps que hi he pogut observar, us faré una reflexió basant-me en els escenaris citats a la lectura de Pérez i Soto (2021), on es parla dels nous marcs pedagògics als quals ens tenim que anar adaptant per encaminar la nova situació post-pandèmia i, els relacionaré amb el desenvolupament d’una sessió a l’aula, tal qual jo he pogut observar.

 

Per començar, la seqüencia de les classes estan estructurades seguint l’esquema següent; al principi de la sessió es dóna un temps per que tothom es relaxi i es centri en la matèria.  Potser, per parlar de com es troben en aquest moment o com els està anant la setmana. A continuació, es fa un repàs del que es va donar a l’última classe per a introduir el nou tema. Aquí, és on el paper de l’alumnat és fa rellevant en el seu propi aprenentatge, ja que ha de reflexionar mitjançant un pensament crític i segons ha anat construint el seu coneixement fins al moment. Pel que fa la teoria, el docent utilitza molt la tècnica d’aula invertida com eina per afavorir el procés d’investigació i experimentació de l’alumnat a casa, on el professor només fa de suport a l’aula, resolent els dubtes que han pogut aparèixer en la recerca d’informació sobre els temes proposats. D’aquesta manera, a l’aula es té més temps per treballar de forma pràctica els continguts.

Aleshores, continuant amb la seqüència de la sessió, el docent és l’encarregat de dissenyar l’aprenentatge, per això, fa una preparació i planificació prèvia de la matèria, fent ús de recursos, ja siguin creatius o híbrids, per que els continguts siguin rebuts positivament i després l’alumnat pugui seleccionar, organitzar i transformar en un aprenentatge, que li permeti relacionar-ho amb les seves idees i coneixements previs. Cada docent té la seva pròpia metodologia, però en totes l’objectiu és comú i, aquest es resumeix en que se li dóna més importància a com aprèn l’alumnat que els continguts en si. És a dir, és aquí on la concepció “d’aprendre a aprendre” cobra sentit i la creativitat, és agafada com marc pedagògic de referència, ja que la gran majoria del temps a la classe es treballa de manera pràctica a través de la cooperació. A més, s’utilitzen dinàmiques amb la finalitat d’adquirir un pensament crític i un coneixement basat en la experimentació creativa.

Uns dels recursos més utilitzats són les dinàmiques. Aquestes estan dirigides a posar en pràctica les fortaleses i febleses, quan es treballa la presa de decisions i la negociació al grup. També, les noves tecnologies acompanyen al docent i l’alumnat en tot moment, ja que no hi ha llibre de text, el suport que fan servir és digital i es treballa mitjançant eines interactives com Classroom, Padlet, o Jeopardy.

Al finalitzar la sessió, sempre es fan avaluacions a través de reflexions tant individuals com grupals, però s’ha de dir que el percentatge de participació és major quan es fan de manera grupal i no individual, d’aquí la importància que es dóna a la pluja d’idees a l’aula.

Per donar-li sentit a les infraestructures on s’elaboren els coneixements, he de dir que segueixen la mateixa línia de l’època de la industrialització, si parlem de la distribució. En referència això, la disposició del mobiliari és de molta importància, ja que s’ha pogut observar que quan les taules i les cadires estan col·locades de manera tradicional, la interacció i la seqüència de l’aprenentatge no és la mateixa que quan estan disposades per grups, ja que d’aquesta manera es fomenta més la comunicació i l’intercanvi d’idees.

Per finalitzar, una cosa que m’ha cridat l’atenció és que en aquestes primeres observacions a l’FP no he vist que s’utilitzin les zones comuns com per exemple el pati, per treballar matèria. Tampoc, que es donin escenaris que conviden a la reflexió durant aquest temps, però estic segura que és tracta d’un espai on quasi més creativitat pugui generar l’alumnat.

 

En definitiva, aquesta és la seqüència que es segueix a les FP, on l’aprenentatge està basat en assolir coneixements a través de la pràctica cooperativa i la reflexiva. Crec que el model de metodologia emprada podria ser utilitzat com a exemple a la secundaria. A més, vull afegir la importància que té l’FP com ensenyança prèvia i formació integral en estudis superiors i la poc valorada que està socialment. Personalment, al Màster de Professorat he trobat a faltar continguts en matèries generals sobre aquesta etapa educativa i faria la proposta de que en anys posteriors es fes més incís en la teoria sobre Formació Professional, aquest també servirà perquè els companys de secundaria puguin orientar a l’alumnat.

 

 

Ángel I. Pérez i Encarnación Soto Gómez, (2021) “Aprender Juntos a Vivir y explorar la Complejidad. Nuevos Marcos Pedagógicos de Interpretación y Acción” [formato PDF] pág, 13-24. REICI. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en la Educación. Universidad de Málaga.

https://revistas.uam.es/reice/issue/view/reice2021_19_4/678