En aquestes
dues taules, hi ha una diferenciació entre la pedagogia de “l’aprendre rebent i
l’aprendre fent” (Area, 2015 p.30),
dins del sistema educatiu. I, és que això té que veure, perquè les societats canvien
amb el pas del temps, com si es tractés d’una roca que acaba erosionada per
factors externs, que impacten en ella, produint-se una evolució en la seva
forma. És el que li ve passant a les metodologies del coneixement-pràctic a les
aules. Des de el segle XIX, la institució escolar ha anat transformant-se paulatinament,
arribant als anys 80 i 90 amb una pedagogia basada en una didàctica
tradicional, on les competències que s’hi havien d’assolir per part de
l’alumnat estaven basades en rebre, repetir i recordar (Area, 2015 p.30). Amb l’arribada de les noves
Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), s’han donat nous
plantejaments i, això s’ha pogut veure per part dels docents que amb les seves
nocions bàsiques en alguns casos, han implantat eines a l’aula per introduir
les noves concepcions digitals com transmissores de coneixement. En aquest cas,
al que es fa referència es pot visualitzar
a la taula 1. Però, sembla que no ha sorgit encara la transformació total
cap a un enfocament més integral i amb clares idees d’un aprenentatge amb
sentit de comunitat, basat en conèixer, crear i comunicar. Estem
al segle XXI i, davant del context educatiu, ens trobem a un gran protagonista
d’aquests canvis.
“El docent – com a propulsor del nou model
pedagògic- pel que ha de tenir formació tecno-pedagògica apropiada que li
permeti maximitzar els recursos
existents des de les seves realitats educatives” (Izquierdo, et al., 2017 com es
va citar en Floréz, et al.,2017 p.6).
Així
mateix, com a futurs docents, hem d’anar movent-nos sobre un terreny més
focalitzat en “aprendre a aprendre”, -com he senyalat en la darrera entrada del bloc-
fent ús de les tecnologies amb sentit de pertinença a un sistema d’aprenentatge
compartit per tothom. D’aquesta manera els coneixements seran adquirits i
intercanviables a través de la interacció amb la resta, no només a l’aula, si
no de manera global, en línia amb el món.
Per
una banda, quan es parla de l’ús de les TIC amb sentit, es vol dir que no s’ha
de focalitzar la mirada cap a l’ús instrumental, més bé “adquirir les competències professionals per poder desenvolupar el
currículum i, millorar la qualitat de l’ensenyament que s’imparteixen a les
institucions” (Moreno, 2005 com es
va citar en Floréz, et al.,2017 p.6).
En certa
manera, com diu Underwood, (2009) “des de
els plantejaments tradicionals no és possible desenvolupar les competències
necessàries, hi ha que abordar innovacions i canvis que les facin possible i,
aprofitar les TIC ja que ofereixen grans possibilitats de canvi en els
processos educatius”. Però, d’altra banda, s’oblida de la formació que ha
de rebre el docent per poder moure’s en aquests nous escenaris. A les meves
observacions que vaig fer a l’aula em remeto; el professorat integra les
tecnologies a l’aprenentatge però, no de la manera que es reflexa a la taula
2, no estan formats per això. D’aquesta
manera, els docents es troben davant un repte com comenta la Dra. Belkys, on s’han “d’autoformar a
través de cursos per Internet o programes de desenvolupament de talent que
ofereixin les institucions educatives, sent aquestes les vies més adequades en
matèria de les TIC, precisament pels temps que estem vivim” (Zirit
de Naguanagua, 2021). I és que una
gran part dels coneixements que adquirim durant la nostre vida són gràcies a les
nostres aptituds com autodidactes i també a la interacció social mitjançant el
compartiment de continguts en xarxa. És el cas de l’eina digital Twitter, un complement molt útil
per l’àmbit de la pedagogia i amb la qual es pot compartir informació i
continguts a temps real, sent aquesta una font de continguts rics per aprendre i intercanviar allò après. Per aquest motiu, s’han de fomentar els aprenentatges des d’una esfera digital, alimentant la ment de l’alumnat amb recursos (per
crear, comunicar, cercar, organitzar, relacionar-se, etc.) que li poden ser de
fàcil accés per consultar o intercanviar des de qualsevol lloc, fent-li
independent per la recerca del seu propi coneixement i el desenvolupament en
totes les esferes de la vida i, aquí el rol del docent tindrà la funció de
acompanyar-li en aquest procés. En definitiva, estem immersos a l’era digital i, tot
el que vingui endavant estarà envoltat de TIC. Per aquesta raó, s’ha d’acceptar
que les TIC són el pont de contacte entre el docent i l’alumnat, pel intercanvi
de informació i així arribar a la construcció conjunta del coneixement.
Referències
https://www.revistaespacios.com/a17v38n35/a17v38n35p39.pdf.
Underwood,
J. (2009). The impact of digital technology: A review of the evidence of the
impact of digital technologies. Becta, 1-27.
http://dera.ioe.ac.uk/id/eprint/10491
Zirit de
Naguanagua, C (2021) Conferencia de la Dra. Belkys Guzmán referida a
Educación y las TIC en tiempos difíciles Revista de Investigación [archivo
PDF]. Nº 102 Vol. 45 recuperado de
https://revistas.upel.edu.ve/index.php/revinvest/article/view/9028/5559
No hay comentarios:
Publicar un comentario